Ambicions, aspiracions i First Dates.
He de fer una confessió personal: m'he aficionat a veure First Dates. Trobo que un programa tan senzill és un aparador perfecte per veure com són els diferents arquetips de persones a la societat, i com es volen presentar als altres. Cada programa em deixa algun highlight per reflexionar-hi després.
Fa uns dies sortia una noia que explicava que, en una parella, ella buscava ambició. De fet, era de les poques coses que exigia que havia de tenir un candidat a robar-li el cor. D'alguna manera em va grinyolar aquesta afirmació. Fins a quin punt és bona l'ambició? És una cosa que puguem fer servir per valorar una altra persona? Què és exactament l'ambició?
Imagino que els matisos estan en què entenem per ambició. La nostra amiga de First Dates ho definia com "una persona que aspiri a molt a la vida. Que vulgui estar aquí.", deia, fent un gest molt amunt amb la mà. Com si representés l'escalafó més alt de la societat. "I si no es pot arribar aquí, doncs ja ens conformarem amb això". I feia un senyal amb la mà una mica més avall. No em vaig creure que ella es conformés "amb això".
En aquell moment em va semblar terriblement problemàtic posar aquesta pressió en una potencial parella, però em va fer reflexionar.
M'agrada pensar que jo també busco una parella ambiciosa. Que tingui motivacions de fer alguna cosa a la vida. Fins aquí segurament tu també hi estàs d'acord. Però és "ambiciosa" la paraula que estic buscant?
L’ambició
“Desig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi”
Per aclarir-ho, jo associo dues idees clares a l'ambició:
Implica ser el millor en alguna cosa. Una comparació amb els altres. L'objectiu no és la consecució en fi, sinó l'estatus o admiració social que obtindrem en assolir-ho.
És un tret característic de la personalitat: la persona ambiciosa ho serà sempre. Quan aconsegueixi una cosa, ràpidament trobarà una altra que li faci perdre el son per tenir més fama, honor o poder.
Un exemple: la meva ambició podria ser comprar-me un Seat nou, no pel cotxe, sinó perquè seré el més guai dels meus amics si tinc un cotxe nou de trinca. Però quan tingui el Seat, ja estaré pensant si el següent ha de ser l'Audi o el BMW. Una decisió difícil, perquè després ja tinc clar que vindrà el Porsche. Sempre imaginant-me la cara d’enveja dels meus amics i familiars cada cop que em vegin amb un cotxe nou. Sempre amb l’amor propi com a objectiu final.
L’ambició i la societat
Una crítica que li faig a l'ambició és que és un terme molt ambigu. Per dues raons.
L'ambició és bona sempre que tingui una bona finalitat. Voler ser el millor cirurgià és digne d'admirar. Però voler ser millor atracador de bancs, aquí ja no ens agrada l'ambició. La nostra amiga de First Dates hauria de matisar quin tipus d'ambició li agrada.
Tot i això, l'ambició depèn del valor que la societat assigna a una activitat de manera bastant arbitrària. M'explico. Si vull ser el millor jugador del FIFA del món, això és ser ambiciós. Actualment, ser un bon jugador de videojocs és una cosa cada cop més ben valorada. Però voler ser la persona que escriu més de pressa en un teclat al món, això ja no és ser ambiciós, això és ser un friqui. Podríem dir que és que el FIFA és una competició, però encara que hi hagués un campionat mundial d'escriure de pressa - que per cert, existeix - , tampoc ens semblaria una fita gaire ambiciosa. Principalment, perquè com a societat no hem decidit atorgar-li aquest valor.
Aquest no és l'objectiu de l'article, però volia comentar-ho. Seguim buscant la paraula que volem.
L’aspiració
Ara ve lo bo.
“Portar el propi desig a l’obtenció d’alguna cosa.”
Com et pots imaginar, em sembla un concepte molt més sa per a explicar quins objectius tenim, i el que podem buscar en una potencial parella. No implica una comparació constant amb els altres a veure qui és millor, i posa l'èmfasi en la consecució de l'objectiu per se, no en la fama que n'obtindrem a canvi.
Per exemple, si jo vull correr una marató, m’agrada pensar que és una aspiració: demostrar-me a mi mateix que he pogut aconseguir una cosa difícil, i que gaudeixo amb el procés de preparació i competició. No penso en la cara que posaran els meus amics quan els digui que he fet la marató en menys de 4 hores.
Ambició o aspiració
Amb quina em quedo?
El principal problema que li trobo a l'ambició és que no sé fins a quin punt això ens ajuda a ser més feliços.
La comparació amb els altres no és la millor manera d'estar en pau amb un mateix: sempre hi haurà algú que ho farà una mica millor, que tindrà unes vacances millors, o que tindrà més diners i fama que nosaltres. Si la nostra felicitat depèn d'això, malament. I encara que en comparació hi surtis guanyant: si no ets feliç amb un Seat, dubto que ho siguis quan tinguis un Porsche aparcat al garatge.
No puc evitar pensar que l'ambició hipoteca la realitat present en cerca d'una felicitat futura que ens ho posa molt difícil. "Seré feliç quan..."
L'aspiració, per altra banda, la veig una manera més sana i relaxada d'afrontar el desig d'aconseguir certes coses a la vida.
Hem de buscar ambició / aspiracions en una parella?
No tinc una resposta preparada. Personalment, m'agrada sentir-me acompanyat per persones que tenen objectius, que busquen millorar dia a dia. Trobo que m'hi entenc millor i m'inspira a perseguir jo també els meus objectius.
Crec que les aspiracions són una manera més pràctica d’encarar aquests desitjos que no pas l’ambició.
Per tant, si mai acabo a First Dates, fixa’t que no diré que busqui una persona ambiciosa. Buscaré una persona amb aspiracions.