L'extraversió està de moda.
Com ja he confessat algun cop, m'agrada molt sopar mentres miro First Dates. M'apassiona veure com es comporten dos Homo Sapiens intentant aparellar-se al segle XXI.
Doncs bé, no he escoltat mai de la vida algú dient que li agradaria tenir una parella introvertida. De fet, tot el contrari. Tothom diu que vol una parella amable, fidel, graciosa, i extravertida. Que parli, que faci coses, que sigui el centre d'atenció, que no sigui un avorrit, que sigui un echao pa'lante.
De fet, quan veus una persona clarament introvertida presentant-se al programa, sembla que demani perdó per ser-ho.
"Sóc molt normal, sin más"
"Vinc a buscar algú que m'animi a fer coses, que em porti por ahí"
"Soc una mica raret, m'agrada estar sol".
Les societats occidentals del segle XXI valoren les qualitats extravertides de manera exagerada, i no només per lligar. Les escoles han començat a reconsiderar els seus mètodes perquè els nens sempre treballin en projectes en equip. Les empreses sempre buscaran teamwork allà on puguin. Parlar bé en públic és una activitat essencial per a ser un triomfador al 2020. Podria fer una llista llarguíssima.
Però, a què em refereixo quan parlo d’extraversió?
L’extravertit.
L'extraversió és el tret de personalitat que demostra captivació pel món exterior. Una persona extravertida se sent còmoda en activitats amb molts estímuls, com conèixer gent nova o aventures d'acció. Se sent desconnectada sense vida social i els agrada més parlar que escoltar. Té una certa preferència a prendre riscos, fer moltes coses a la vegada, i no pensar-se les coses dues vegades.
L’introvertit.
La introversió, per altra banda, és la preferència pel món interior, ambients amb pocs estímuls i l'atenció al detall. Quan parlem de món interior, no hem de pensar en algú que viu desconnectat de la vida real. Un introvertit pot tenir les habilitats socials perfectament desenvolupades però, per a ell, estar en ambients molt sociables consumeix un munt d'energia.
L'introvertit se centra en el significat de què passa al voltant i processa tots els estímuls de manera extensa, per això se satura en un entorn on passen massa coses a la vegada. Recarrega piles quan està sol, i té preferència per ambients amb estímuls menors: llegir un llibre, jugar a un videojoc, sopar amb un parell d'amics o endinsar-se en una conversa profunda i reflexiva.
Una bona representació de l'introvertit és aquella persona que no té cap problema per socialitzar en una festa, però que de tant en tant s'escapa una estona al lavabo o a fumar perquè necessita 5 minuts per estar sol.
El fet que jo estigui escrivint aquest article també és un bon senyal de la meva introversió: en comptes de mirar First Dates i distreure’m, li dóno tantes coses al que diuen els participants que acabo escrivint articles com aquest.
Introversió i timidesa
Un error comú és utilitzar introvertit i tímid com a sinònims. Podria ser que un introvertit fos tímid, però són dos conceptes que no signifiquen el mateix, i s'han de saber diferenciar.
L'introvertit prefereix pels entorns amb pocs estímuls i el món interior. Se sent còmode comportant-se d'aquesta manera.
El tímid és una persona que pateix davant d'interaccions socials, sovint per la por a ser jutjat. Acostuma a ser per una manca de seguretat en si mateix, i això li impedeix gaudir d'una interacció que ell realment voldria tenir.
Jo tinc assumit que sóc un introvertit i, al llegir aquestes definicions, no puc evitar pensar “uau, ser extravertit ha de ser genial”. Com hem arribat tant a valorar l’extraversió?
Una mica d’història.
Quan les habilitats extravertides no eren guanyadores.
Fa uns 150 anys, a finals del s. XIX - principis del s.XX, l’extraversió no estava tan idealitzada.
De fet, les habilitats extravertides no eren gaire més útils que les introvertides. En una societat que vivia en comunitats relativament petites (família, veïns, poble,...) no era necessari tenir una "personalitat arrasadora" per passar per la vida. Fossis introvertit o extravertit, tant li feia.
Per posar un exemple: en el moment de lligar, l'extraversió no era una cosa especialment positiva. De fet, alguns trets característics de la introversió, com ara ser reservat, seriós, mantenir distància o silenci era molt ben vist. Era senyal d'autodomini i bones maneres.
Fins que…
Durant la primera meitat del segle XX va sorgir un gran fenomen que ho canviaria tot: economia, societat, cultura i la valoració de la personalitat. La societat es va començar a organitzar en ciutats, empreses i institucions cada cop més grosses. Aquestes ciutats, empreses i institucions requerien que tots els individus col·laboressin sense conèixer's.
De cop i volta, tenia importància que causessis una bona impressió a un desconegut, ja que d'això dependria la teva vida laboral, la reputació de la teva família,... (Coses que ens poden semblar molt òbvies, però fins al moment no ho eren).
A més a més, es requeria un nou tipus de treballador: el comercial. Una persona capaç de convèncer als altres. I per això fan falta moltes habilitats extravertides.
El canvi.
Això va fer que, de manera subtil però ràpida, la societat canviés de valors de manera molt ràpida.
Fins al moment, el model exemplar era una persona seriosa, disciplinada i respectable. No era tan important la impressió que donés en públic, sinó la conducta en privat.
A partir d’aquell moment, es comença a centrar l'atenció en com ens percebien els altres, a sentir-se captivats per personatges atrevits i divertits. De cop i volta, tot ciutadà occidental ha de convertir-se en un actor.
Recordes l’exemple anterior, on ser un home reservat donava punts a l’hora de lligar? Doncs a partir d’ara, les regles del joc han canviat: l’home s’ha de llançar a conquerir la dona. L’amant perfecte és llançat, decidit, i no dubta de fer grans declaracions d’amor en públic. De fet, callar passa a ser un risc de ser afeminat (un concepte terrible a l’època!): "els homosexuals són sempre tímids, poca cosa, retrets”.
La societat actual
De manera molt clara, la societat actual és una evolució d'aquella societat de principis del segle XX.
Vivim en una societat on ser feliç és ser sociable. On la grandesa és fruit d'arriscar-se i atrevir-se; i on és millor demanar perdó que permís. El treball en equip, el parlar en públic i el multitasking són els temes preferits entre les empreses d'avui en dia. Per lligar has de ser eloqüent, divertit, atrevit i decidit.
Els introvertits que lloem quan són exitosos, com per exemple Bill Gates o Steve Wozniak, són més aviat l'excepció que confirma la norma. Per posar un exemple molt clar, si com a pare el teu fill et diu que prefereix anar a casa a llegir un llibre abans que anar a jugar amb els amics després del cole, segurament com a pare et preocuparàs pel teu fill, com si alguna cosa no anés bé.
Com sobreviure com a introvertit al s.XXI?
Si has arribat fins aquí, segurament t'estàs preguntant quin sentit té ser un introvertit avui en dia.
Les estadístiques diuen que entre 1/3 i 1/2 dels americans són introvertits. En la societat catalana devem tenir una distribució similar, si no superior. Això no obstant, ser introvertit sembla ser raro.
La realitat és que molts introvertits hem après a comportar-nos com a extravertits. Des de molt petits hem après que ens hem d'esforçar a socialitzar, que si un ambient ens angoixa és perquè ens hem d'acostumar, i d'alguna manera aprenem a mostrar-nos confiats quan estem en públic i reprimir les nostres ganes d'estar sols, o vendre-les com a rareses.
Hi ha algunes idees que com a introvertits podem reivindicar.
Accepta-ho.
Ets introvertit i ja està. No t'has de sentir malament si no et ve de gust anar a una festa, parlar en públic, anar a fer unes birres o conèixer gent allà on vas. Prefereixes estar sol, llegir un llibre o tenir una conversa profunda, i no passa res. Els meus amics t’ho poden explicar molt bé: tot i que m’encanta anar d’excursió amb ells, al cap d’unes hores estic desitjant tornat a casa i editar les fotos jo sol. Després de moltes hores socialitzant amb extravertits, necessito recarregar piles.
Si no poder fer alguna cosa d'aquestes et crea neguit (per exemple, vols saber parlar en públic per fer-ho bé a la feina), accepta que et costarà més que a un extravertit, i mira de posar-hi solució.
Però no aconseguiràs convertir-te en extravertit per molt que ho intentis.
Accepta també que altres persones seran extravertides, i té tantes coses bones com la introversió. De fet, hi ha moltes coses que podem aprendre dels extravertits.
Valora l’esforç intel·lectual.
Se sol dir que l'èxit és un 1% inspiració (idea), i un 99% transpiració (esforç). Després de tot aquest article segurament ets conscient que, com a societat, donem un valor desmesurat a l'1% d'inspiració.
Els introvertits tenim una facilitat per submergir-nos en una tasca intel·lectual molt interessant. Ens interessa trobar profunditat ens els temes. Com més ens endinsem, més ens atrau. Aquesta és una habilitat valuosíssima avui en dia, especialment per fer algunes feines que requereixen molta concentració, i com a introvertits hauríem de ser capaços de comentar-ho al nostre entorn i buscar facilitats per concentrar-nos. En un altre article explicaré com aprofitar això al teu favor en un entorn laboral.
“No és que sigui molt intel·ligent, és que persevero més davant d’un problema.”
Escolta.
Els introvertits acostumem a ser bons oients. Ens agrada interessar-nos en algun tema en concret i fer preguntes per endinsar-nos-hi. Segurament prefereixes una conversa profunda abans que una de banal.
Aprofita-ho per tenir relacions humanes de més qualitat. Escoltar bé ens ajuda a ser més empàtics , i d'aquesta manera buscar solucions que puguin acontentar totes les parts. Aquesta habilitat és especialment interessant en relacions de parella i negociacions.
“Tenim dues orelles i una sola boca justament per escoltar més i parlar menys”
Lidera.
Alguns estudis suggereixen que els introvertits són especialment bons caps quan han de dirigir equips d'extravertits. Tenen una bona habilitat per escoltar totes les idees i propostes i després prendre una decisió racional. Al no tenir una necessitat desmesurada per engrandir l’ego d’un mateix, tenen més facilitat per posar els interessos de l'empresa en primer lloc.
Benvingut a la introversió.
Si has arribat fins aquí, pot ser que siguis una persona més aviat extravertida que acaba d’arprendre un munt sobre aquestes persones més rares, les introvertides, amb qui comparteixes la vida. També pot ser que siguis més introvertit i t’hagis sentit identificat amb moltes coses de les que he comentat a l’article.
Sigui com sigui, en el pròxims articles segur que hi trobes senyals de la meva pròpia introversió: m’apassiona donar-li massa voltes qualsevol cosa.
Recursos
Si vols aprendre més sobre el poder de la introversió et recomano el llibre Quiet: The Power of Introverts in a World that can't stop talking. (Susan Cain).
Si ets més extravertit i no tindràs la paciència per a llegir-te un llibre sencer, també et recomano aquesta Ted Talk de l'autora Susan Cain.
I, com sempre, pots comparteixo contingut exclusiu a la newsletter setmanal: